A on vas?

Un estol d'ocells en forma de "V" creuava el cel quan un núvol que compartia el mateix cel se li va encendre la curiositat i va voler saber a on es dirigien i quins plans tenien. Va esperar a creuar-se en el seu camí i, amb delicadesa, sense molestar ni entorpir la marxa, que endevinava que seria important, és va acostar acuradament a l'últim ocell de una de les branques de la "V" i li va preguntar dolçament:

- Diguem, estimat ocell, si es pot saber i m'ho pots dir, a on us dirigiu en un vol tan recte i tant llarg, i què aneu a fer allà?

L'ocell, sense deixar de volar al ritme dels seus companys, va contestar:
- Ai, si jo ho sàpigues!. Però no en tinc ni idea. Jo no faig més que seguir al meu company de davant. Vaig a on va ell, i volo cap a on ell vola. Pregunta-li a ell. Ell ho sabrà.

El núvol es va avançar una mica, fins arribar a l'ocell del davant, i va rebre la mateixa resposta. I així va ser com passant d'un ocell a un altre i d'una branca de la "V" a l'altre, sense aconseguir sadollar la seva curiositat. Tots li deien que ells no sabien res i que preguntés als demés, que ells ho sabrien. Però ningú no sabia res.

Cadascú d'ells seguia el que tenia al davant, sense preguntar-se res, i no podien donar resposta. El núvol tenia cada cop més curiositat, fins que no li va quedar cap altra remei que dirigir-se al ocell de la punta de la "V" corrent el risc de molestar-lo i distreure'l en la seva important tasca de guia del grup. Es va disculpar, i li va preguntar a on anava amb tots aquells companys que el seguien.

L'ocell que feia de guia li va contestar:
- Què més voldria jo, que saber-ho! No tinc ni idea de a on anem. Però tots aquests em venen empenyent per darrera, i no tinc més remei que seguir volant, encara que no sàpiga a on em porten. Ells ho sabran!. Pregunta'ls-hi a ells.

Carlos G. Vallés