Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Contes

 

Contes, narracions i reflexions curtes que fan pensar, confrontar la nostra vida, i pregar.

La princesa

Conten que una bella princesa estava buscant parella. Aristòcrates i adinerats senyors havien arribat de totes parts per a oferir els seus meravellosos regals. joies, terres, exèrcits i trons conformaven els obsequis per a conquerir a tan especial criatura.
Entre els candidats es trobava un jove plebeu, que no tenia més riqueses que amor i perseverança. Quan li va arribar el moment de parlar, va dir:
"Princesa, t'he estimat tota la meva vida. Com sóc un home pobre i no tinc tresors per a donar-te, t'ofereixo el meu sacrifici com prova d'amor... Estaré cent dies assegut sota la teva finestra, sense més aliments que la pluja i sense més robes que duc posades... Aquest és el meu dot..."
La princesa, commoguda per aquest gest d'amor, va decidir acceptar:
"Tindràs la teva oportunitat: Si passes la prova, em casaré amb tu.
Així van passar les hores i els dies. El pretendent va estar assegut, suportant els vents, la neu i les nits gelades. Sense pestanyejar, amb la vista fixa en la balconada de la seva estimada, el valent vassall va seguir ferm en la seva obstinació, sense defallir un moment.
De tant en tant la cortina de la finestra real deixava traslluir l'esvelta figura de la princesa, la qual, amb un noble gest i un somriure, aprovava la gesta. Tot anava d'allò més bé. Fins i tot alguns optimistes havien començat a planejar el festeig......
A l'arriba el dia noranta-nou, els pobladors de la zona havien sortit a animar al aspirant monarca. Tot era alegria i festa, fins que de sobte, quan faltava una hora per a complir-se el termini, davant la mirada atònita dels assistents i la perplexitat de la infanta, el jove es va aixecar i sense donar cap explicació, es va allunyar lentament del lloc.
Unes setmanes després, mentre passejava per un solitari camí, un nen de la comarca el va veure i li va preguntar :
- Què et va passar?... Estaves a un pas d'aconseguir-ho... Perquè vas perdre aquesta oportunitat?... Perquè et vas retirar?...
Amb profunda consternació i algunes llàgrimes mal dissimulades, va contestar en veu baixa:
- No em va estalviar ni un dia de sofriment... Ni tan sols una hora... No mereixia el meu amor...


Walter Riso

 

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article