Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Contes

 

Contes, narracions i reflexions curtes que fan pensar, confrontar la nostra vida, i pregar.

El paraigua groc

En aquell país plou molt. Tothom camina sota la pluja amb posat seriós. Tots porten paraigües grisos. Tothom menys...
Un estrafolari home que es passeja sota la pluja amb una paraigua groc. Sempre està somrient.
Alguns vianants se’l miren i pensen:
- Està ben ridícul amb el seu paraigua groc
- Això no és gens seriós. La pluja és una cosa seriosa i un paraigua ha de ser gris .
- Quina mena d’idea és aquesta d’anar amb un paraigua groc? No hi ha cap dubte que té ganes de fer-se notar.

La petita Marta no ho acaba d’entendre.
- Quan plou, un paraigua és un paraigua -pensa - Sigui groc o sigui gris, sempre serà millor que no tenir paraigua de cap mena.
A més, aquell home fa cara de ser feliç sota el seu paraigua groc. La Marta no pot estar de preguntar-se per què.

Una tarda, en sortir d’escola, la Marta s’adona que s’ha deixat el paraigua a casa. Plou força i la Marta es posa a caminar sota la pluja sense cap protecció.
Al cap d’uns moments es troba amb l’home del paraigua groc. L’home somriu i li ofereix:
- Vols aixoplugar-te?
La Marta dubta, els vianants es burlaran d’ella però torna a pensar
- Un paraigua, sigui groc o sigui gris, sempre serà molt millor que no tenir paraigua de cap mena.
Accepta l’oferiment i caminen tots dos sota el paraigua groc.
Aleshores la Marta compren perquè l’home fa cara de feliç: sota el paraigua groc el mal temps no existeix, llueix el sol i els ocells canten.
La Marta fa una cara tan sorpresa que l’home esclata a riure.
- Ben segur que tu també em prenies per boig!
Escolta, en altre temps, jo també estava trist en aquest país on sempre plou. Jo també tenia un paraigua gris.
Un dia em vaig deixar el paraigua a casa. Al sortir de la feina em vaig posar a caminar sota la pluja sense cap protecció. Camí de casa vaig trobar un home que em va oferir aixopluc sota el seu paraigua groc.
Jo també vaig dubtar com tu. Tenia por de fer-me notar però encara tenia més por d’encostipar-me i vaig acceptar. Llavors vaig descobrir que sota el parai- gua groc no existeix el mal temps.
Aquell home em va ensenyar que les persones estaven tristes perque mai no es parlaven des de sota un paraigua a l’altre.
En arribar a casa ens vam acomiadar. Quan l’home va haver marxat em vaig adonar que jo tenia el paraigua groc a les meves mans. Vaig correr al seu darrera però ja havia desaparegut.
Des de llavors guardo el paraigua groc i el bon temps no m’ha deixat.
La Marta exclama:
- Quina història! I no et fa vergonya conservar un paraigua que no és teu?
- Gens ni mica Estic convençut que aquest paraigua és de tothom, Ben segur que el qui me’l va donar l’havia rebut d’una altre persona.

La Marta guarda el paraigua. Sempre que plou surt somrient sota el paraigua groc. Està ben convençuda que, ben aviat, el paraigua passarà de les seves mans a moltes altres mans, que aixoplugarà altres persones i els portarà el bon temps.


"Pomme d'Api"

 

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article