Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Contes

 

Contes, narracions i reflexions curtes que fan pensar, confrontar la nostra vida, i pregar.

En Joan i l'Emilia

En Joan, amb el rostre abatut de pesar es reuneix amb la seva amiga Emília en un bar a prendre un cafè. Deprimit va descarregar en ella les seves angoixes: ..que el treball, que els diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació... tot semblava estar malament en la seva vida. L'Emília va introduir la mà a la cartera, va treure un bitllet de 10.000 pta. i li va dir:
- Joan, vols aquest bitllet?
En Joan, una mica confós al principi, immediatament li va dir:
- Està clar, Emília...són 10.000 pta., qui no les voldria?
Llavors l'Emília va prendre el bitllet en una de les seves mans i el va arrugar fins a fer-lo una petita boleta. Ensenyant la masegada piloteta verda al Joan, va tornar a preguntar-li:
- I ara, encara el vols?
- Emília, no sé què pretens amb això, però segueixen essent 10.000 pta., està clar que els agafaré si me'l dones.
Llavors l'Emília va desplegar l'arrugat bitllet, el va tirar a terra i el va trepitjar amb el seu peu per terra, aixecant-lo després brut i marcat.
- El segueixes volent?
- Mira Emília, segueixo sense entendre que vols, però aquest és un bitllet de 10.000 i mentre no el trenquis conserva el seu valor...
- Llavors, Joan, has de saber que encara que a vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida t'arrugui o esclafi segueixes sent tan valuós com sempre ho has sigut. El que has de preguntar-te és quant vals en realitat i no com puguis estar de destrossat en un moment determinat.
Joan va quedar mirant a l'Emília sense encertar a dir cap paraula mentre l'impacte del missatge penetrava profundament en el seu cervell.
L'Emília va agafar l'arrugat bitllet i amb un somriure còmplice va agregar:
- Pren, conserva'l perquè et recordis d'això quan et sentis malament...però em deus un bitllet nou de 10.000 pta.. per a poder-lo usar amb el pròxim amic que el necessiti!! Va donar un petó a la galta al Joan - el qual encara no havia pronunciat paraula- i alçant-se de la seva cadira es va allunyar amb el seu atractiu caminar, cap a la porta.

En Joan va tornar a mirar el bitllet, va somriure, el va guardar a la cartera i dotat d'una renovada energia va cridar al cambrer per a pagar el compte..."

 

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article