Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Lectio Divina, Diumenge XXXI de durant l’ any

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
Diumenge
XXXII de durant l’ any_Cicle Mc 12, 38-44

(A) PREGÀRIA

PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

1. LLEGEIX...

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text Mc 12, 38-44

En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l'oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»] Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

Comentaris:

Res no pot haver-hi més corrupte i abominable que un comportament hipòcritament religiós en funció d'una ambició sense escrúpols. Vanitat i avarícia no només són dues actituds que depraven qualsevol acte de culte, sinó les actituds que Jesús ha condemnat també reiteradament per als seus: en comptes de reivindicar privilegis i honors, ells han d'estar disposats sempre a fer-se els últims i els servidors de tots (vegeu Mc 10, 33-37. 41-45); en lloc d'oprimir i explotar els indefensos, han d'acollir els petits i compartir amb els indigents les pròpies riqueses (vegeu Mc 10, 13-32). Les controvèrsies conclouen després d'haver estat desemmascarats els mestres de la Llei. Abans d'abandonar definitivament el temple, Jesús vol, però, que els deixebles gravin bé en la seva memòria la lliçó que reiteradament ha intentat impartir en públic a través de les diverses disputes: la naturalesa del culte autèntic. Amb aquesta deferència envers els deixebles, la present unitat literària acaba d'idèntica manera que l'anterior (vegeu Mc 11, 20-26) i la insinuació d'un canvi de lloc anuncia ja la següent. L'escena de la qual Jesús se serveix per al seu objectiu és commovedora. En profund contrast amb la imatge que presenten els mestres de la Llei, una pobra vídua que s'acosta tremolosa a la caixa d’ofrenes del temple és la que ofereix el millor exemple del que ha de ser el veritable acte de culte. A ella és a qui els deixebles han d'imitar. Jesús confia a aquesta dona l'última paraula de totes les disputes mantingudes amb els doctes jueus. No atrevint-se a parlar, s'explica amb un gest, però amb un gest ben eloqüent. Les seves dues monedes porten el segell d'aquest do total que exigeix ​​el primer manament (vegeu Mc 12, 30) i que reclama tot veritable acte de culte. La trobada amb Déu no s'aconsegueix a través d'uns ritus externs, més o menys sumptuosos, sinó a través d'aquests gestos senzills i silenciosos, que poden passar fins i tot desapercebuts, però en els quals diposita l'home totes les seves seguretats per abandonar-se completament a les mans de Déu. El que compta és un cor generós, desprès i confiat en l'acció divina, ja que Déu no es fixa tant en el que donem, com en el que reservem per a nosaltres.

2. MEDITA...

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

  • Jesús ens adverteix de l'engany del que és espectacular, ens endinsa en el profund perquè trobem el fil subtil

  • Pregar amb els ulls, veient en profunditat la història que Déu escriu amb els petits.

" Vingui a nosaltres el teu Regne”

"Feliços els pobres"

3. COMTEMPLA I PREGA...

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Acull, Senyor,

les nostres pobres ofrenes.

La nostra pregària, el nostre temps,

la nostra ajuda al proïsme.

Que tot el que avui presentem

sigui una resposta d'amor

a l’Amor immens que rebem de tu.

4. ACTUA...

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX...

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES...

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, per el que m'has revelat amb aquesta Paraula,
Ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l'acció de l'Esperit en la meva vida.

Font (comentari i suggeriments): http://www.siervas-seglares.org i evangeli al dia 2018 Ed. CCS

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article