Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Viure a Fons

 

Material setmanal per a la pregària i la reflexió a partir de l’evangeli de cada diumenge.

 

Veure anteriors

LLEGEIXO LA PARAULA

Lc 3, 1-6

L'any quinzè del regnat de l'emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d'Abilena, durant el pontificat d'Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»

Els textos bíblics no tenen la pretensió de ser rigorosament històrics. Però ens hem de fixar en el context històric que ens detalla Lluc. Ens està dient que “la salvació de Déu” s’esdevé en la història concreta de la humanitat, dels pobles, de les persones. El mateix evangelista situa també el naixement de Jesús en un marc històric.

Podríem pensar que aquest text no parla de Jesús. Però sí que en parla, i molt. Joan, el seu precursor, anuncia la seva vinguda amb paraules del profeta Isaïes. Si ens hi fixem, podrem veure què diu del “Senyor”, què farà aquest que ha de venir, i com som invitats a preparar la seva vinguda.

En els versets que Lluc cita d’Isaïes podem deduir quines conseqüències tindrà la vinguda del Messies sobre les víctimes actuals de la injustícia (“terrenys tortuosos i camins escabrosos” que cal transformar). Si llegim l’Evangeli tenint com a referència la situació actual del món, estarem fent el que fa Lluc: situar l’acció alliberadora de Jesucrist en un marc geogràfic i històric concret. De fet, és ben cert que l’Evangeli només es verifica quan els pobres són alliberats (i això és més que donar-los alguna cosa per a la seva subsistència!).

 

Cal descobrir el sentit del camí que s’ha d’obrir al Senyor en el desert: un nou èxode, un nou alliberament que Déu durà a terme. ¿És aquest el “camí” del que tant parlem en l’Advent?

L’evangelista Lluc deixa molt clar el que Jesús ha vingut a fer: quan acaba la seva obra (si llegim Actes 28,25-28), també posa l’accent en què “tothom veurà la salvació de Déu”.

- Quins camins he d’obrir en els meus “deserts” personals, quins “terrenys tortuosos” he d’aplanar per permetre al Senyor que entri en la meva vida i experimenti la seva salvació?

- Estic atent/a a les persones concretes del meu voltant que necessiten algun tipus de salvació? Com m’hi puc comprometre?

Vull obrir-te, Senyor, un camí en la meva vida.

Vull permetre que hi entris,

que transformis tot el que ella té d’escabrós.

Vull experimentar la teva salvació,

sentir-me realment lliure.

I vull comprometre’m en la salvació de les persones del meu voltant

que més la necessiten.

Perquè sé que no és fàcil,

et demano que m’omplis de la teva força

per tal de fer-ho possible.

A Tu, que vius i regnes pels segles dels segles.

Amén

Segurament comences cada Advent amb bona voluntat i grans desitjos, però quan arribes al final et sembla que no has fet gaire, que estàs igual que al principi. No oblidis que en la vida espiritual sempre és més important el que Déu fa en tu que el que tu fas a Déu. Déu és Déu. Nosaltres no el fabriquem a força de autosuggestió, de voluntarismes o d’esforços mentals, ni tampoc amb les nostres obres. No creem el Messies a força de voler que vingui. L’Advent és Déu que ve a nosaltres, i no nosaltres que anem a Déu. Si ens haguéssim de fiar del que nosaltres fem, ben poca seguretat tindríem. Tot el que nosaltres hem de fer és disposar-nos a rebre el seu do, que no rellisqui per falta d'atenció o d'acolliment per part nostra.

Potser arribaràs al final d'aquest Advent amb la sensació que aquestes quatre setmanes han passat en va i que estàs igual o pitjor que en començar-lo, però el Senyor, en un sol instant, la vigília de Nadal, en un moment de la Missa del gall, és capaç d’irrompre  de forma tumultuosa en el teu cor i omplir-lo de la pau i del goig de la seva presència. Si així succeeix, reconeix que tu no te l’has “fabricat”, sinó que ell se t'ha donat gratuïtament. I si no... espera l’Advent de l'any que ve.

(Hilari Raguer)

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article