Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Viure a Fons

 

Material setmanal per a la pregària i la reflexió a partir de l’evangeli de cada diumenge.

 

Veure anteriors

LLEGEIXO LA PARAULA

Jn 1,35-42

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre', «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l'Ungit'. I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

L’evangeli d’avui  ens presenta el relat de la vocació dels deixebles, però des d’una perspectiva diferent a la dels evangelis sinòptics. Joan subratlla l’actitud de recerca dels deixebles, incitada pel testimoni de Joan el Baptista que reconeix en Jesús el Messies. “¿Què voleu?”. Contrasta amb els evangelis sinòptics, en els quals és el mateix Jesús qui pren la iniciativa de la vocació i crida els seus deixebles (“Vine i segueix-me”).

L’altre accent que col·loca en aquest relat és la importància de la trobada personal amb Jesús. Els futurs deixebles havien escoltat a Joan el Baptista proclamar que Jesús és el Messies esperat, fruit de la seva trobada en el Jordà. D’aquesta manera, l’evangelista ens vol dir que no importa el que es conegui de Jesús, l’important és trobar-se amb Ell.

El tercer subratllat es troba en l’experiència radical que suposa aquesta trobada: és una experiència que transforma la vida, un néixer de nou.  No neix de les idees, sinó de compartir la vida (“Veniu a veure’l”) i té com a fruit el fet de voler contagiar-ho als altres. Fixa’t com  l’evangelista recorda l’hora de la trobada, assenyala la comunicació a altres de l’experiència per a que també la visquin, i el canvi de nom a Simó-Pere: és una trobada que marca la vida.

Visc realment en actitud de recerca?

Com va ser la primera vegada que et vaig trobar, Senyor?

Com va canviar la meva vida?

tu m’he complagut?