Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Viure a Fons

 

Material setmanal per a la pregària i la reflexió a partir de l’evangeli de cada diumenge.

 

Veure anteriors

LLEGEIXO LA PARAULA

Mt 20,1-16

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just.” I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: “Què feu aquí tot el dia desvagats?” Ells li contesten: “És que ningú no ens ha llogat!” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya.” Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard i acaba pels primers.” Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: “Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor.” Ell va respondre a un d’aquests: “Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?” Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»

El propietari surt, en cinc  ocasions, des de la primera hora del dia fins a l’hora onzena, a buscar jornalers per a la seva vinya. L’accent recau sobre aquests últims jornalers de l’hora onzena, als quals "ningú ha contractat". Ningú s’ha fixat en ells ni ha comptat amb ells per treballar en els seus camps. Són imatge dels marginats de la societat de l’època (publicans, pecadors, malalts...), exclosos de l’atenció i preferència de les elits religioses i polítiques, als quals Crist s’acosta i inclou a la taula del Regne.

A l'acabar la jornada, hi ha un final inesperat per als obrers. Comença a aparèixer, en la manera d’obrar del propietari, una inversió dels criteris normals amb els quals s’acostuma a procedir. Aquest comportament del propietari desconcerta i indigna als obrers de la primera hora. Perquè, el fet normal és que els qui han treballat més rebin una paga millor. Això és just. No obstant això, el propietari comença recompensant als últims amb el mateix salari que als primers.

El fet suscita la murmuració contra el propietari. ¿No ens recorda aquesta actitud la d’altres personatges de l'Evangeli, com el fill gran de Lc 15,11,32, els fariseus (cf. Lc 15,1-2)?.
El propietari respon amb fermesa i suavitat a les queixes dels obrers. Ell ha estat just amb els primers, doncs els ha pagat el convingut. La seva llibertat no està condicionada per res ni per ningú: és lliure per fer com vulgui en els seus assumptes. I la seva bondat li fa desitjar pagar igual a tots. Ell diu de si mateix: "Jo sóc bo".

Per contra, els treballadors de la primera hora es mostren mesquins i envejosos, amb una expressió de desconfiança, desaprovació, rancúnia, ressentiment, enveja, còlera...

Et compares gaire amb els altres?   Esperes més per les teves accions?

“Qui no es deixa corregir acaba pobre i escarnit; serà honorat el qui es deixa amonestar”.

(Proverbis 13,18)

Una persona perversa decideix fer un regal a una persona pobre el dia del seu aniversari.
Irònicament ordena preparar  una plata plena de deixalles i escombraries.

Davant de tots, fa lliurar el present, rebut per l’obsequiat amb molta alegria.

Gentilment, l’obsequiat ho agraeix i li diu que esperi un moment, perquè voldria poder retribuir la seva gentilesa.

Llença les deixalles, renta la plata, l’omple de flors, i la retorna amb una nota que diu:

“Cadascú dóna allò que té”.

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article