Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Viure a Fons

 

Material setmanal per a la pregària i la reflexió a partir de l’evangeli de cada diumenge.

 

Veure anteriors

LLEGEIXO LA PARAULA

LC 17, 11-19

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!» En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots.» Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?» Llavors li digué: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.».

 

Jesús anava de camí cap a Jerusalem. La casa de Jesús és el camí. Ell habita el camí. Jerusalem queda darrere, és la capital, és la gran ciutat. Jesús ha deixat la ciutat dels creients, de la gent de bé. Va cap a Samaria i Galilea. Jesús entra avui en el món dels exclosos. Va a l'encontre dels expulsats, oblidats, marginats, als quals no es vol ni veure: samaritans, galileus, leprosos.

Entre els leprosos hi ha un samarità. Exclòs perquè és leprós i perquè és samarità. Els leprosos clamen a Jesús, i Jesús els diu "aneu a mostrar-vos als sacerdots". I pel camí queden curats. És fent camí quan són curats.

Entre els deu n‘hi ha nou que tenen tanta pressa per recobrar el seu lloc a la societat que van de seguida a veure als sacerdots per dir-los: Mireu, estic curat! Només n’hi ha un que no va primer a veure els sacerdots, perquè per a ell hi ha alguna cosa més urgent: reconèixer la tendresa de Déu. Torna endarrere i cau als peus de Jesús, per dir-li: gràcies. I justament aquest és un estranger, un samarità, un heretge.

Jesús li diu: "Aixeca't, la teva fe t'ha salvat". A l'heretge, és a qui Jesús li diu "Aixeca't, la teva fe t'ha salvat"!

En aquest evangeli apareix un somni de Déu: que cadascú tingui un lloc digne en aquesta terra… I els somnis de Déu els podem fer realitat quan creiem que cadascú “sense etiquetes” és un germà o germana i un fill o filla de Déu.

Meravelloses actituds de Jesús: estar atent al que l’envolta, escoltar les persones que li parlen, assenyalar el camí de la guarició, donar més força a aquell samarità que és conscient i dóna gràcies.

- Quan tenim dificultats i ho passem malament... acudim a demanar forces al Pare?

- Quan tot va bé o quan mirem el que ens envolta, som conscients de la presència de Déu al nostre voltant i en donem gràcies?

- Faig una llista de persones, esdeveniments, situacions... per les quals dono gràcies a Déu i amb el front fins a tocar terra les presento al Senyor

Salm 100


Aclameu el Senyor arreu de la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus;

som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo,

canteu lloances als seus atris,

enaltiu-lo i beneïu el seu nom:

«Que n'és, de bo, el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,

és fidel per segles i segles.»

LLEGEIXO LA PARAULA

LC 17, 5-10

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.» El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria. »Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»

 

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article